De vegades sentim el desig de fernos arbre, pedra, carena, de ser-ho tot en tots, de fondre'ns en un tot inconscient, però, immediatament, anhelem projectar la por i experimentà algun petit plaer. També viure experiències plenes de sentit, moments culminants, instants tan dolços que recordarà eternament.Cadascú escriu el seu propi guió, la trama del seu propi camí.
Prendre consciència de ser-hi és despertar-se d'un somni; és començar a veure-hi clar; desvetllar-se i tocar de peus a terra. Hi ha, però, qui prefereix viure en els seus somnis, esdevenir un personatge fictici d'un món irreal i romandre en el núvol de no saber de manera permanent. N'hi ha que se senten incapaços de canviar, de fer un gest lliure i prefereixen volar, abandonar la tarima i construir-se un paradís artificial per instal·lar-s'hi. Quan la realitat és tosca, bruta i mediocre, l'actor sent la temptació d'instal·lar-se en els universos de la fantasia. Aquesta fugida és, de fet, una renúncia a viure. El sentit de la vida no s'aprèn, s'escolta en la més intima de les intimitats. Viure amb sentit és cercar instants de bellesa, de bondat i de reconciliació. Vetllar perquè la pròpia vida sigui una obra d'art. Cadascú és el responsable d'aquesta obra. No és pot responsabilitzar els altres al tedi de viure. No s'hi valen les excuses, no si val el lament inútil, ni la commiseració de si mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario