Elle sourit ॐ
martes, 15 de febrero de 2011
back to back
Cadascú escriu el seu propi guió, la trama del seu propi camí.
Prendre consciència de ser-hi és despertar-se d'un somni; és començar a veure-hi clar; desvetllar-se i tocar de peus a terra. Hi ha, però, qui prefereix viure en els seus somnis, esdevenir un personatge fictici d'un món irreal i romandre en el núvol de no saber de manera permanent. N'hi ha que se senten incapaços de canviar, de fer un gest lliure i prefereixen volar, abandonar la tarima i construir-se un paradís artificial per instal·lar-s'hi. Quan la realitat és tosca, bruta i mediocre, l'actor sent la temptació d'instal·lar-se en els universos de la fantasia. Aquesta fugida és, de fet, una renúncia a viure. El sentit de la vida no s'aprèn, s'escolta en la més intima de les intimitats. Viure amb sentit és cercar instants de bellesa, de bondat i de reconciliació. Vetllar perquè la pròpia vida sigui una obra d'art. Cadascú és el responsable d'aquesta obra. No és pot responsabilitzar els altres al tedi de viure. No s'hi valen les excuses, no si val el lament inútil, ni la commiseració de si mateix.
lunes, 14 de febrero de 2011
martes, 8 de febrero de 2011
¿Mi vida?
viernes, 3 de septiembre de 2010
Non je ne regrette rien





y siempre he buscao otros caminos, equivocao es mi sino y si no, ya nos veremos. suprimo, yo también puedo dar tiros, caigo de rabia a esta vía, así sin más..el día a día.






Tu que vas permitiendo que la hoguera queme toda la madera que destruye, sin pensar mientras construyes tu ciudad. Tu que vas sobre las olas de que estar conmigo a solas no es estar solo ni es ná.. 



Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

